| "La veu" és un relat xupxup de Pau Todó®
La veu de la Mari devia ser com la seva “vida interior”, greu i profunda. Treballava de secretària a la clínica Barraquer i acostumava a portar vestits jaqueta de color gris perla. Tenia uns pits preciosos, grans i ben fets, i una vagina extraordinàriament petita. De fet tota ella era petita, menys els seus ulls i els seus pits. Quan em va trucar per quedar, va preguntar-me si m’agradaven les lligacames. A les deu vam sortir a sopar, i després vam anar a una cocteleria hortera on vaig provar de descobrir els detalls de la, n’estava segur, fascinant vida d’aquella dona fascinant. Els seus pares l’havien deixat, amb els seus quatre germans, en un convent quan ella tenia quatre anys, havia viscut amb les monges fins als vint-i-dos i ara vivia en un pis sota un programa de Protecció de Menors a la Zona Franca amb els seus germans, un dels quals era invàlid. No va explicar-me les raons de la deserció dels seus pares i jo no vaig voler insistir. Abans de mossegar-me els llavis em va preguntar què volia fer després del segon gin-tònic. Vam pujar a casa, em va preguntar on era el lavabo i s’hi va tancar.
- No tenían ligueros. - va dir quan va sortir-ne en roba interior de color negre. Aleshores va agafar la seva bossa i en va treure la bata d’infermera de la clínica Barraquer. Va posar-se-la i em va preguntar si tenia iogurts i, que si en tenia, que hi posés sucre. Quan li vaig donar el iogurt em va demanar que m’assentés, se’m va asseure als genolls i me’l va començar a donar.
- ¿Quieres que te trate de usted? - va preguntar-me amb aquella veu d’estómac, sense somriure.
- Sí, por favor.
Quan em vaig haver menjat el iogurt va dir-me que no em confongués, que ella era la meva esclava, que no li demanés les coses per favor i que fes amb ella el que volgués, la qual cosa, segons vaig anar comprovant al llarg de la nit, era completament a l’inrevés. Es va aixecar, em va dir que em rentés els peus, que li portés oli d’oliva i que després m’assentés en una cadira per estar més alt que ella. Vaig obeir. Em va agafar els peus i em va fer un massatge mentre m’explicava en to facultatiu, i sempre tractant-me de vostè, les propietats curatives d’allò que em feia. Em va dir que tenia un problema de cervicals i fetge perquè em queixava quan em premia la part exterior dreta de la planta del peu esquerre. Un cop va acabar amb els meus peus es va treure les mitges i me les va lligar al cap de manera que em tapessin els ulls. A l’orella em va dir què m’esperava aquella nit, una “teràpia llarga i delicada” que, bàsicament, consistia en llepar-me de cap a peus, per davant i per darrera, parant especial atenció a la zona púbica. Per definir aquesta última i decisiva fase del tractament em va recitar un paràgraf pornogràfic que havia memoritzat especialment per la vetllada. No el recordo tot, era llarg i molt retòric, però sí una part que em va cridar l’atenció pel risc que comportava la promesa.
- “Sentirás la punta de mi nariz en tu vientre cuando tu glande me llegue hasta la garganta. Te masturbaré con el aro de mis labios cuando tu polla (no-sé-qué) de mis saliva ardiente”
Allò em va excitar més que el numeret del iogurt i el massatge, però ella no em deixava tocar-la.
- No querrá usted que echemos a perder el tratamiento, ¿verdad? - deia quan provava d’agafar-li els pits.
Desesperadament trempat, em vaig treure les mitges dels ulls recordant qui era l’amo, allà. Li vaig tapar els ulls amb els pantys i, en un ràpid i hàbil moviment, la vaig tombar al sofà i la vaig penetrar. Xisclava, fingint una urgència que després em recriminava.
- Está bien, está bien - vaig dir- Vayamos a la mesa de operaciones.
Al llit, va dir-me que em posés cara avall. Tal com havia promès, em va llepar cada centímetre del “sendero de la columna”, fins arribar al cul. Allà, amb molta delicadesa, em llepava amb constància la ratlla que formen les natges fins al més negre dels forats, que també humitejava amb fruïció. Allò no m’ho havien fet mai, i em va encantar. Jo volia donar-me la volta, perquè em treballés el davant, però sempre apel·lava a la paciència que requeria una bona cura. Devia haver passat mitja hora quan em va deixar, finalment, tombar-me d’esquena per mostrar-li les proporcions de la meva desesperació. Quan ho va veure, no es va entretenir gaire temps en els mugrons i va passar directament a la part que jo més desitjava. Amb la bata d’infermera i de quatre potes va començar a fer-me la fel·lació mentre jo la masturbava. Allò no es podia suportar. Vaig expulsar gran quantitat d’esperma molt líquid i calent, que ella no va ser capaç d’empassar-se.
La segona ronda va arribar després que li relatés la meva història d’amor. Va dir-me que ho trobava molt trist i que li sabia greu. Jo esperava una confessió semblant, a l’alçada d’aquell conte apassionat i decebedor, però només vaig poder escoltar la història del descobriment de la seva fogositat, com havia après a desinhibir-se en un cotxe a la sortida d’una discoteca de diumenge.
- Y esto es sólo la punta del iceberg. - deia.
|